La Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat, aquest passat dimecres 4 de desembre, el suport al projecte perquè la sardana s’inclogui a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO.
El procés es va iniciar el divendres 20 de setembre després que la Confederació Sardanista de Catalunya en parlés amb els grups de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya, a principis del 2019. En aquest sentit, la presentació de la proposta va anar a càrrec d’ambdós grups, i es va admetre a tràmit el dimarts 1 d’octubre.
Entre els arguments que es van aportar, la proposta indica que “la inscripció de la sardana en la Llista Representativa, significa un reconeixement internacional de la cultura catalana i un reforçament de les garanties per a la seva supervivència. Per altra banda, la sardana, com a símbol compartit i com a dansa nacional de Catalunya, té al darrere un moviment associatiu extraordinàriament potent”. El document expositiu també aportava informació històrica recent de la sardana i la seva evolució, així com mencions sobre la Confederació Sardanista de Catalunya i la seva tasca. I hi ha abundants dades que consoliden l’argument, com ara que existeixen més de 30.000 sardanes catalogades, que es coneixen 2.538 compositors de sardanes, que s’ha escrit almenys 438 llibres relacionats amb la sardana; que hi ha 123 cobles en actiu, que cada any s’organitzen més de 3.000 activitats sardanistes o que hi ha més de 300 entitats sardanistes. També es menciona la comunitat sardanista del Rosselló i Andorra. D’aquesta manera es fa un pas més perquè la sardana formi part d’un important llistat que protegeix i promou diverses manifestacions culturals d’arreu del món. Així, de la nostra banda hi consten la Patum de Berga, els castells, el cant de la Sibil·la, el Misteri d’Elx, la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, les Falles de València, les falles del Pirineu i la dieta mediterrània. D’altres manifestacions culturals internacionals inscrites a aquesta llista de la UNESCO hi ha el cafè àrab, símbol de generositat d’aquesta cultura; la dansa del wititi de la vall del Colca del Perú; l’epopeia de Görogly de Turkmenistan; el “nongak”, art escènic amb músiques, danses i rituals comunitaris de la República de Corea; la capoeira del Brasil; el chovkan, joc eqüestre tradicional a lloms de cavalls karabajs de la República d’Azerbaidjan; els Diablos Danzantes de Veneçuela; la dansa Saman d’Indonèsia; l’equitació tradicional francesa; el flamenc d’Espanya; la cuina tradicional mexicana; el ‘silbo gomero’, el llenguatge xiulat de l’illa de La Gomera de les Illes Canàries d’Espanya; el tango d’Argentina i Uruguai; el cant polifònic georgià de Geòrgia; el sistema d’endevinació Ifa de Nigèria o el teatre Kabuki del Japó.
El procés perquè la sardana s’integri al Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat es va iniciar el passat 2016 i serà un trajecte llarg i costós. A més a més, cal poder demostrar-hi la implicació popular, així com la pervivència i possibilitat de continuïtat de la tradició.
La sardana ja forma part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i la Generalitat de Catalunya la va declarar element festiu patrimonial d’interès nacional.
La Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya té com a tasca la “promoció, cooperació i difusió culturals” del patrimoni cultural, arxius i museus, le indústries culturals, la cultura tradicional i popular catalana, els equipaments culturals, la promoció i foment de la llengua catalana i qualsevol altra competència del Departament de Cultura que no estigui atribuïda a cap altra comissió.